Y aquella vez no vi esa luz al final del túnel, no vi una salida posible, no tenía por dónde salir corriendo como de costumbre, ni tenía dónde escapar, huír, dejarlo todo atrás; a mi vida y a mí misma, para poder empezar de zero.
Lejos de tí, lejos de esto, lejos de todo.
Te quiero. Te odio. Me odio por quererte. Te quiero por odiarte.
la foto la trobo super especial, amb al mirall al fons que sembla que hi hagi algu més i m'agraden les contradiccions que fas servir al final del text. ARTISTASSA!
ResponderEliminarjajjaj quin comentari més digne de crítica literària:$ tu ets la meva crítica preferida! t'estimo <3
ResponderEliminaroohh no havia vist que m'havies respos:$ tu si que ets la meva critica preferida!
ResponderEliminar