Años que pasan y se van clavando uno tras otro como puñales..

Fa un any escribia:
<< Buff.. em sento absurda escriguent això..

Jo crec que deu ser pel simple fet que ja fa un any que no hi ets i no obstant jo continuo aquí, esperant.. esperant que algun dia tornis..

Però passen els minuts, les hores, dies, setmanes i mesos i la meva porta seguéix tancada, esperant-te.

I crec que així seguiré eternament, amb l’esperança encesa de que algun dia apareguis dient alguna d’aquelles tonteries que em deies sempre, que te’m tiressis a sobre i començessis a “chinchar-me”, que em fessis riure i que em fessis emprenyar.
Que em repetissis un i altre cop que no volies que et fes fotos i que quan fossis gran tindries una “motaco” impressionant..

Tant de bó aquella moto no hagués existit mai, perquè potser llavors tu seguiries aquí, tirat al sofà, jugant a la play sense ni tan sols treure’t la gorra.

Encara sembla que et vegi allà.

Sembla que fos ahir quan vam anar tots junts a Son, que em vas tancar a dins l’habitació o a Lanzarote, quan vam perdre en Fèlix per l’hotel.

Estàvem tots dos molt emprenyats recordes?

Però sota aquella expressió de “Quan el trobi me’l carrego” amagaves preocupació, perquè ets una gran persona amb un cor immens.

Te’n recordes quan ens van fer anar a la “mini-disco”? Tu com ja eres “gran” et vas quedar allà mirant-nos mentre feiem el pena. Que n’eres de malparit tu!♥

Una persona divertida amb la que en vaig passar de tots colors..

Vam compartir tant.. Aquell Nadal del 2002, tots els viatges junts..

Et vas acabar convertint en el meu cosí, o en aquell germà gran que no he tingut mai..

Però per un capritx del destí ara ja no hi ets.. Fa un any que no hi ets..

I això és una cosa que en la vida seré incapaç d’acceptar per molt temps que passi..

A vegades quan estic sola i em poso a pensar, sembla que encara et noti aquí, al meu costat, sense dir res.

No m’entra al cap que no et tornaré a veure mai més, que no tornaré a parlar amb tu, que tot el que em queda de tu sigui aquell peluix que em vas donar i els records passats.

I vull que sàpigues que allà on siguis, jo sempre et duc al cor, i que d’aquí, res ni ningú et podrà esborrar mai.

Que n’estic segura que des d’aquest lloc, ara mateix estàs veient aquestes paraules que escric i que no deixaràs que em passi res, tu eres així.

Vull que et sentis feliç quan jo ho estic, i vull que et sentis estimat per cada llàgrima que vesso en el teu nom, perquè si ploro és perquè t’estimo, i si ric és perquè no hi ha cap altra manera de seguir endavant.

T’envio un sac ple de petons allà on estiguis i un sincer “t’estimo”.

Perquè encara que sé que no  tornaré a veure’t, ets aquí, al meu costat.

Adrià sempre.♥ >>

I ha passat un altre any, ara ja en son dos. I jo tant sols, vull que sàpigues, que segueixo aqui, al teu costat.

T'ESTIMO MOLT..

<<Hagamos una revolución que nuestro líder sea el Sol y nuestro ejército sean mariposas. Por bandera otro amanecer y por conquista comprender que hay que cambiar las espadas por rosas. Ven, quiero oír tu voz, y si aún nos queda amor, impidamos que esto muera..>>