El querer hablar para callarte nunca me
funcionó. Esto nunca sucede en este precipicio.. Y en un vuelo en
vano hacia el espacio para intentar huír de esta atmósfera que me
ahoga, el aire nos quema, se acaba el oxígeno y me vuelvo a morir
otra vez.
Y a despertar ahí estoy de nuevo,
donde siempre, en el limbo entre la caída y la espera eterna.
Segurament ni ho vegis, però a vegades vaig visites silencioses a aquí. Em serveix de catarsi personal quan apareixen Belices i coses que només tú entens.
ResponderEliminarTorna a publicar el que escrius, Júlia, i fes un favor a la humanitat.
T'estimo, petita :)
(Desde el que me precipité al vacío demasiadas veces mientras que otras muchas tan sólo aguardé ahí arriba esperando a que algún día sucediera algo y, en un desliz, ya me he vuelto a engañar con mi furia y hasta mis planes de escape dudan de mí. [...]
ResponderEliminarY a despertar ahí estoy de nuevo, donde siempre, en el limbo entre la caída y la espera eterna.)
-M'oblidava d'això. Uf.-